Josep Iborra

Vaig a parlar sobre el meu avi, que era escriptor.
Josep Iborra Martínez va nàixer el 14 d'octubre de 1929 a Benissa. La seua família era molt humild i de xicotet tingueren que anar-se'n a viure a Alcoi. Allí va iniciar els seus estudis i allí començà a llegir molt.
Acabats els estudis se n'anà a València a estudiar a la universitat. Va estudiar la carrera de dret i la de filosofia i lletres. Però la seua passió era la literatura i va començar a escriure. Va començar a escrivir contes, però després va preferir l'assaig.
Acabada la carrera va ser professor d'institut. Es va casar amb la meua àvia i va tindre tres fills, uns d'ells mon pare. Va escriure centenars d'articles i alguns llibres. Els que va publicar van ser:

-Inflexions
-Paràboles i prou
-La trinxera literària
-Confluències                                       
-Fuster portàtil
-Breviari d'un bizantí
   Però no va escriure asoles aquests llibres, eixos són els que va publicar, però ell escrivia molts més. Ara la meua avia està transcrivint els seus manuscrits per a poder publicar-los. Ja ha publicat un que es diu "Humanisme i nacionalisme".

Durant tota la seua vida va treballar en defensa de la cultura catalana i del país valencià. De vegades i per culpa d'aixó tingué problemes amb les autoritats. Una vegada Franco li va posar una multa per organitzar un recital de Raimon. 
Va conèixer a Enric Valor, Joan Fuster, Vicent Andrés Estelles, Sanchís Guarner...
Ell era molt despistat i sabem moltes anècdotes, com quan un dia va posar-se l'abric amb la perxa damunt i moltes altres coses. Era una persona molt modesta perquè per ejemple quan guanyava un premi no li deia res a la meua àvia, i ella s'enterava pel periódic. A ell li agradava molt la música clàssica i jugar amb nosaltres. La meua avia a part del seu pis, té un altre que era del meu avi que asoles és per a llibres.

Vivia amb la meua àvia fins que va morir el 24 de febrer del 2011 per un accident cerebral.


Fa poc va guanyar el Premi de la Crítica Serra d'Or per "Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster". El va la meua àvia,el meu oncle i el meu pare en el seu nom.
Jo quan me l'imagine, el veig sentint música, llegint o escrivint.